Quasi un milió d’adolescents passa més de 3 hores al dia en la xarxa, el 50% dels menors de deu anys ja té un telèfon intel·ligent, i amb catorze anys el 90% d’ells. El 33% de les consultes de pediatria tenen a veure amb problemes cibernètics.
Segons dades de l’Associació d’Usuaris d’Internet és el que ocorre a Espanya des de fa uns anys.
En aquest muntatge, el que pretenem, amb recerca de testimonis de xiquetes i xiquets que han experimentat addicció al mòbil, i una investigació sobre el tema a partir d’articles escrits per especialistes, construint amb el prisma de l’humor i optimisme i enfocant-nos en les possibilitats, plantegem aquesta experiència escènica per a tota la família.
El punt de partida per escriure aquesta obra va néixer d’una imatge: filles i fills d’amics i familiars, en una festa, asseguts al sofà, cadascú amb el seu mòbil i sense interaccionar entre ells físicament, sols de manera digital.
I només comences a preguntar i investigar sobre el tema de les xarxes socials i l’ús de les pantalles, apareixen addiccions, abusos, assetjament escolar i diversos trastorns que són el dia a dia de moltes d’aquestes xiquetes i adolescents.
Però es que nosaltres mateixos, els adults, ens trobem de vegades engantxats a aquestes dinàmiques i no som conscients de que som els referents principals d’aquestes xiquetes i xiquets.
És un tema que ens demana atenció, estudi, acció, i posició. Un tema que afecta joves, famílies, i docents, perquè es troba al nostre dia a dia, a casa, però també a l’escola i a l’institut. Descobrir l’amistat, mirar de cara a la por, l’aparent soledat, la capacitat i el valor de demanar ajut, el valor d’escoltar i ser escoltat, la font inesgotable de riquesa i pau de la natura, descobrir el temps, la connexió amb el cos i els altres, el poder de prendre decisions, alçar la vista a un món amb infinitat de possibilitats i gaudir-lo amb pantalles i sense. En definitiva, trobar el camí per a conviure amb algo que ha vengut per quedar-se.
La proposta és, a partir d’un text ben armat i documentat i amb possibilitats de joc, construir un sòlid engranatge dramatúrgic que unisca quotidianitat, símbol i metàfora.
S’utilitza la música com a forma propera de connexió sensible per a mostrar aquestes possibles addiccions de manera lúdica i entenedora i al mateix temps, presentar comportaments no fàcilment detectables o reconeixibles, i obrir alguna porta per a captar-los i actuar.
Amb tot això, apareixeràn personatges que no són humans, com un mòbil, per explicar el seu drama personal: un esclau de la tecnologia tot el dia encés sense descans i sempre apunt per entretenir.
Tindrà la singularitat de què hi hauran peces musicals i cançons originals escrites per a l’ocasió, inspirades en realitats musicals identificables en alguns casos. I seran interpretades en directe per les actrius i que evidenciaran els sentiments a cada moment i reforçaran les situacions que estan vivint perquè connectaran amb les seues sensacions. Això aportarà un ritme a l’obra i donaran força, relleu i bellesa als moments que estan travessant.
I al muntatge, tant per part dels dissenyadors de vestuari i attrezzo, com de l’escenògraf, es regirà pels principis de l’Upcycling, que es tracta de treballar amb materials de segona mà, reciclant-los i donant-los un nou ús.
Es crearan noves peces i de major valor a partir de material reciclat, sempre que siga possible. És una reutilització creativa dels recursos, on el producte resultant té major qualitat, per tant, se li confereix un valor afegit artístic i ambiental.

SINOPSI de “Apaga’m que m’encenc”

Nika és una xiqueta que troba en la seua mòbil a la companya de jocs i aventures ideal, fins que al endinsar-se en el món d’internet descobreix els perills i els problemes que pot causar el fer un ús no adequat de les xarxes,
sense l’acompanyament d’un adult.
En aquest moment es trobarà cara a cara amb la realitat i haurà de buscar estratègies per a superar-ho. Viurà una experiència en forma d’aventura que construirà un pont cap al seu equilibri.
El personatge de la mòbil, la portarà per realitats que ella no havia previst, confrontant pràctiques de rabiosa actualitat, habituals en xiquetes i joves i possibles maneres d’interactuar amb millor o pitjor encert. Un fenomen que l’actualitat ens col·loca davant dels ulls.
En qui trobarà Nika inspiració, escolta i les ferramentes necessàries per a tornar a confiar en ella mateixa? Descobrirem que no serà en una eina digital, plena d’oportunitats o de trampes que ens allunyen d’una vida plena lliure i conscient.
La importància d’acompanyar aquestes pràctiques dels més menuts, i de potenciar els jocs de taula, les sortides al camp i el fet de compartir temps de qualitat amb ells, seran algunes de les solucions que es plantejaran a l’obra.
Com diu Monika, la mare de Nika:
“Tot apaga’t i ara el que encendrem seran els nostres sentits”